Darreres entrades

L’Estat som jo, diuen que va afirmar el Rei Lluis XIV davant del Parlament de França, uns anys abans de la Revolució francesa que va acabar amb l’Absolutisme i va aportar el concepte modern d’Estat fonamentat amb la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial. Aquesta revolució sembla que volia arribar a Espanya 189 anys després, amb la mort del dictador, però avui és prou evident que la democràcia espanyola encara està més a prop dels absolutismes que dels equilibris de poders: aquí cada un es considera absolut i intocable en l’exercici de la seva quota de poder.

En aquest context de deriva institucional, de crisi existencial sempiterna de l’Estat Espanyol és on s’ha d’emmarcar la marrulleria d’aquests darrers dies del president Pedro Sánchez.

Pedro Sánchez, amb un menyspreu absolut de la institució que presideix i confonent la seva persona, el seu partit, la seva dona i el seu càrrec de president amb “Espanya”, ha montat el major show mediàtic dençà de la retransmissió en directe de l’assessinat del pobre regidor Miguel Ángel Blanco l’any 1997. Com en aquella ocasió, tot el país sabia que algú moriria. En aquest cas, qui torna a morir és la democràcia, el concepte mateix d’Estat Democràtic, tal com s’entèn en dret constitucional comparat. Però, com aleshores, res surt gratis quan es deixen les decisions polítiques en mans de fanàtics. I Pedro Sánchez pertany a aquesta mena de fanàtics de la política que, per tal d’aconseguir els seus objectius, son capaços de gaire bé qualsevol cosa, fins i tot de fer fer el ridícul al seu partit.

Tot el que ell i el seu partit han denunciat aquests dies, ho venen patint mols d’altres ciutadans des de fa anys. Alguns de fa segles i es diu despotisme, dictadura, colonialisme, feixisme, absolutisme, persecució, lawfare, manca de democràcia real, desmemòria històrica, hipocresia… cada època té la seva denominació preferida, però en el fons sempre tenen la mateixa causa: en cada moment històric ha sorgit algú que ha confós la nació amb la seva persona i la seva secta. I, es clar, han volgut imposar-se a la resta sense importar les conseqüències: En comptes de servir, han arribat al seu moment per servir-se’n.

Les eleccions gallegues no han anat gens bé per al Psoe, abans tampoc les autonòmiques de via lenta. Les basques no han estat per llançar coets i les catalanes… Ah, les catalanes! Novament els catalans en el centre de totes les estratègies antidemocràtiques. Les eleccions al Principat del mes de maig se’ns dubte han estat l’objectiu d’aquesta utilització marrullera i indigna de mitjans institucionals en favor d’objectius partidistes. Com el 2017, establir segons quins precedents, aleshores el 155, té conseqüències nefastes per a tothom. Les de 2017 les patim avui a les Illes en forma de governs feixistes (i, per tant, en forma de regressions culturals, socials, sanitàries, judicials, mediambientals, educatives…), perquè a Psoe i a PP ja els va anar bé aleshores amollar els “orcs” a pasturar contra els principatins “rebels”.

Antoni Bassas ho resumeix a l’Ara

Ara, una vegada més amb l’excusa de Catalunya, s’estableix el precedent d’usar i abusar descaradament dels mitjans institucionals i de les xarxes clientelars subvencionades i/o concessionades, en favor dels interessos merament electorals. Què farà el Psoe quan el Pp s’aferri a aquest precedent? Bramar? I se’ns dubte que ho farà, bons són a Can Pp per anivellar el llistó de la involució cada vegada que el Psoe mostra la seva pota antidemocràtica.

Des de la modèstia d’una publicació de barriada com la nostra, no podem deixar passar aquests fets sense piular i deixar-ne constància, per tot allò de negatiu que escamparà en la vida dels nostres pobles i barris. El que ha fet Pedro Sánchez, el que ha fet el Psoe, és profundament indigne i no farà més que complicar-nos l’existència a tots els ciutadans, regalant-nos noves dècades d’involució democràtica i de retallada de drets; si és que Espanya té encara marge per involucionar més aquests darrers temps. Esperem que les eleccions catalanes els tornin a deixar on els correspon estar pels seus propis mèrits, i pel seu menyspreu per la democràcia i les regles del joc. Algun dia n’hauran d’aprendre. No serà aquesta legislatura, a la vista de les mesures de regeneració presentades avui pel president… Exactament el que estaven pensant, cap ni una.

Joan J. Prats, president de Son Quint

Post scriptum. Curiosament, en publicar aquest article editorial no ens consta que cap partit hagi denunciat aquests fets davant la Junta Electoral de Catalunya.

Reproduim íntegrament el comunicat de premsa que ha fet públic avui la Universitat de les Illes Balears, en relació al darrer desbarat de la Casa Reial espanyola.

Declaració del Consell de Direcció de la UIB i l’IEC a propòsit de la concessió del títol de «reial» a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà

El Consell de Direcció de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans han rebut amb sorpresa  la notícia de la concessió del títol de «reial» a un organisme autodenominat «Acadèmi de sa Llengo Baléà» que preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana, denominació, la de «catalana», reconeguda per la Filologia i per la Romanística internacional per referir-se al conjunt de totes les varietats de la llengua parlada a Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, l’Alguer i la Franja d’Aragó.

Davant una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Illes Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol de «reial» a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes Balears.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, estableix, a l’article 4, que la llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana, que té el caràcter de llengua oficial juntament amb el castellà. Així l’article 35 esmenta que les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han de ser objecte d’estudi i protecció, però sempre sense perjudici de la unitat de la llengua, i en aquest mateix article es determina que la UIB és l’òrgan oficial consultiu per a tot el que es refereix a la llengua catalana.

Així mateix, la Llei 3/1986 de normalització lingüística de les Illes Balears, també reconeix que «el català és la llengua pròpia de les Illes Balears» i afirma que aquesta llengua ha estat sempre «l’Instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal».

I l’acord normatiu 3516 de la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears, del dia 17 de març de 1997, ratifica el Conveni marc entre la UIB i l’IEC establert en el punt 3:

«Que la Universitat de les Illes Balears és la institució oficial consultiva per a tot quant fa a la llengua catalana en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (disposició addicional segona de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears)».

I en els punts 5 i 6 respectivament diu que:

«L’IEC, com a institució amb capacitat per fixar la normativa de la llengua catalana, té en compte en l’establiment del lèxic i de les normes gramaticals l’especificitat de les modalitats illenques de la llengua» i que «La UIB assessora les institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de llengua d’acord amb la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans».

Data de publicació: 29/04/2024

Editorial

Caldria afegir com a subtítol: i com s’ha d’entendre “per a les persones” sense caure en solucions “Woke”.
Els barris de Ponent han estat la diana dels especuladors els darrers trenta anys. Durant aquest temps els projectes urbanitzadors s’han acarnissat amb els espais naturals i rústics de Sa Teulera, Son Muntaner, Son Puig, Son Roqueta, Son Cigala, Son Moix… I aviat també ho tenen previst amb Son Puigdorfila Nou, Son Flor, Son Ximelis, Cas Pastor i Can Fontet.

Palma Ponent. Perifèria amb detall de la macrourbanització del “Nou eixample de Ponent” (sic.)


Aquests projectes urbanitzadors comparteixen una característica: cap d’ells ha desplegat (i quan deim “cap” ho deim en sentit literal) els seus equipaments públics (sanitaris, educatius, socials, culturals, esportius…).
A pesar d’aquesta mancança, les úniques necessitats ateses per l’Ajuntament de Palma i el Consell han estat les que afavoreixen la mobilitat amb vehicles privats: crear nous aparcaments aprofitant l’existència de solars d’equipaments no desenvolupats. Són els casos de Son Peretó (davant de Son Moix) i de Son Rapinya (davant del col·legi CIDE).

Aparcament de Son Peretó sobre un solar per a equipament escolar
Obres de condicionament d’un aparcament a Son Rapinya en un solar d’equipament escolar

Cas a part és l’aparcament de Son Puigdorfila Vell, en terrenys rústics, consentit per l’Ajuntament des de fa anys. Els dos primers esmentats aprofiten sengles solars que haurien de ser equipaments escolars. Cap dels tres atén necessitat dels residents de Son Rapinya, Son Serra o La Vileta, sinó, únicament, de les persones que, per diversos motius, es desplacen als nostres barris i no utilitzen el transport públic: anar al futbol, a prendre unes copes a Son Moix o a portar a l’escola els infants a algun centre escolar de Son Rapinya.

Espai d’estacionament de vehicles entre La Salle i Madre Alberta en sol rústic (Son Puigdorfila Vell)


Més urbanitzacions, més facilitats de circulació i d’estacionament de vehicles privats pels nostres barris, amb el beneplàcit d’entitats socials que, altre temps, lideraren la crítica a aquestes polítiques desenvolupistes, no és el model que defensem des de SON QUINT. Per això ens demanem si volem uns barris per als cotxes o per a les persones. I en tot cas, si optem per les persones, amb quina mentalitat, amb quines solucions, abordam el repte i dissenyam els espais públics.


A SON QUINT reclamem a les administracions públiques el desenvolupament dels equipaments socials, educatius, culturals i sanitaris que necessiten les persones que habiten les noves urbanitzacions erigides a Ponent; i l’eliminació de totes les facilitats d’estacionament de vehicles privats en solars públics quan l’alternativa senzilla és la d’utilitzar el transport públic o fer els trajectes en bicicleta o caminant.

Son Quint. Societat civil, territori i qualitat de vida

Son Quint va néixer com a associació a finals de l’any 2020, en plena pandèmia, com a resposta a una necessitat davant dels moviments especulatius que amenacen els espais naturals de Ponent, a Palma.


Els seus fundadors trobàrem que els moviments ciutadans clàssics no només no donaven una resposta adequada a les agressions urbanístiques que s’estaven planificant en els nostres barris, sinó que es posicionaven o bé a favor o mantenien un silenci que consideràrem intolerable davant d’un planejament urbanístic i d’un pla de mobilitat extremadament lesius per a la qualitat de vida dels ciutadans.


Quan encara no s’ha executat pràcticament cap equipament públic en les noves urbanitzacions executades els darrers 25 anys, es projecten noves urbanitzacions amb un gran consum de territori rústic i natural. En aquesta publicació que ara teniu a les vostres mans explicam quines previsions de creixement tenen l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca per als pròxims 20 anys al Districtes Nord i Ponent de Palma (de Son Sardina fins a Gènova).

Només una dada: L’anterior Planejament (1998) va suposar traslladar el 24% dels nous urbanitzables al Districte de Ponent (168 Ha de les 700 Ha aprovades per aquell PGOU). Amb l’actual planejament la pressió urbanística que es torna a traslladar al Districte de Ponent serà de més del 28%, un fet que qualificam d’insostenible, perquè suposarà un increment de població d’aproximadament 30.000 persones.

El Districte de Ponent reuneix la major part de les superfícies rústiques i dels espais naturals de la ciutat (Serra de na Burguesa) i no necessita suportar la major part dels urbanitzables que, cada 20 o 30 anys, aprova l’ajuntament, un fet que suposa cedir sempre a la pressió especulativa que en aquest territori només projecta finques d’alta gamma.

El Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma han dissenyat una illa i una ciutat al servei d’un creixement desmesurat i insostenible. En aquest vídeo, Palma Fora Portes i Son Quint vos mostram, d’una forma didàctica, el traçat previst per al Segon Cinturó de Palma i, en contraposició, el #parcnaturaldeponent que defensam per a Palma, que volem que integri les finques de Son Quint, Son Vida, Son Suredeta-Sta. Eulàlia, Son Puigdorfila Vell i Son Muntaner amb el corredor verd de Palma que neix al Bosc de Bellver i que s’ha d’orientar cap a les conques dels torrents del Mal Pas (Gènova i Calvià) i de Sant Magí (Son Rapinya i Son Vida).

Palma Fora Portes ha dedicat diversos articles al segon cinturó i al planejament urbanístic de Palma que trasllada la major part de la pressió dels nous urbanitzables cap a les zones de Ponent i Nord, al punt on s’ha planificat el Segon Cinturó en el Pla Territorial de Mallorca (Secar de la Real) i amb la intenció clara de saturar la mobilitat en aquell punt geogràfic per tal de manipular l’opinió pública, en els propers anys, en favor d’aquesta autopista.

Des de Son Quint es reclama l’obertura d’un debat seriós per tal d’adaptar els planejaments actuals, tant territorials com de mobilitat, a les noves necessitats mediambientals de Palma i de Mallorca. Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma han de modificar els seus planejaments i tancar la porta, definitivament, a la idea de construir un Segon Cinturó metropolità pel pla de sa Riera i cap a Calvià.

El Segon Cinturó de Palma torna a ser notícia arran de l’aprovació de les obres del primer tram anunciades pel Consell de Mallorca.

La notícia s’ha publicat aquests darrers dies i els titulars han responsabilitzat d’aquesta infraestructura viària al nou govern de coalició d’Ultra-Dreta que governa el Consell de Mallorca.

Però quina és la realitat del Segon Cinturó Metropolità de Palma. I diem “metropolità” perquè bona part d’aquesta infraestructura pendent d’execució no discorrerà per Ciutat, sinó pels municipis de Marratxí, Calvià i Puigpunyent.

El Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) va ser aprovat l’any 2004 per un govern de Coalició PP-UM presidit per Maria Antònia Munar. En aquell primer pla, la idea del Segon Cinturó ja es mostrava amb força i amb la intenció clara d’arribar fins a Calvià a través de la Serra de Na Burguesa.

Anys més tard, l’any 2010, un nou govern del Consell, presidit aquesta vegada per Francina Armengol (pacte entre Partit Socialista de les Illes Balears, Bloc per Mallorca, avui MÉS, i Unió Mallorquina), modifica el traçat de Palma d’aquesta via. El principal canvi va consistir a deixar de considerar-la “autovia” o “autopista”, i passar a denominar-la, eufemísticament, “carretera de quatre carrils”.

L’autovia d’Armengol deixa d’especular en els plànols del PTI amb el traçat pendent fins a Calvià, però, tanmateix, consolida la gran aranya viària de Mallorca portant-la cap al Pla de sa Riera i Puigpunyent, fent un revolt en direcció al Secar de la Real i Establiments per evitar haver de passar entre Son Sardina i la UIB -forçat per la pressió que aquesta població havia exercit durant la tramitació del projecte-.

Foto: UH

El nou Planejament urbanístic de Palma (PGOU), aprovat el 2023 just abans de les eleccions locals i autonòmiques, per un govern de coalició PSOE-PODEMOS-MÉS, presidit per José Hila, integra el traçat del Segon Cinturó previst en el PTI del Consell de Mallorca de l’any 2010, això és, els trams 5è (Alcampo-Son Castelló) i 6è (Son Castelló-Can Valero). El 5è tram enllaçarà amb el Camí dels Reis a l’altura de Son Sardina i continuarà fins al Polígon de Can Valero, girant cap al Nord-oest en direcció Secar de la Real i Establiments. Aquesta previsió, juntament amb la pressió que exercirà sobre la mobilitat a la zona el Nou Eixample de Ponent, -Un urbanitzable de la mida de totes les instal·lacions de l’aeroport de Son Santjoan i que ocuparà 78 Ha de terreny rústic que fins ara eren falsos urbans o urbanitzables no programats i s’havien desclassificat gràcies al Decret COVID-, pretèn crear el caldo de cultiu necessari perquè sigui la població d’aquestes noves urbanitzacions la que exigeixi, en un futur, continuar el Segon Cinturó cap a Calvià.

Prenent el disseny que consoliden el PTI i ara el PGOU de Palma, Palma Fora Portes ha esbossat en una infografia una hipòtesi raonable de continuació del traçat del Segon Cinturó fins a Calvià. L’hem denominat l'”aranya” del Segon Cinturó perquè el traçat complet recorda aquest “insecte que no és insecte” (talment com el Segon Cinturó, que tampoc és una autovia, però que sí que ho és: una “carretera de quatre carrils”).

En opinió del president de Son Quint, Joan J. Prats, tres factors o estratègies resulten essencials per a induir en la població la “necessitat” d’aquesta infraestructura viària. D’una banda, el retard en l’execució del primer tram del Segon Cinturó (la connexió de l’autopista de s’Arenal amb la Via Connectora a l’altura del centre comercial Fan), que provoca problemes de trànsit d’ençà que es va autoritzar l’ampliació de l’antic Carrefour-Continente, l’any 2013, la qual cosa alimenta, de fa 10 anys, el malestar ciutadà i provoca l’ànsia d’haver de millorar aquest nu viari. En segon lloc, la tramitació d’una ampliació similar a un altre centre comercial situat a l’altura del darrer tram executat. Ens referim a l’ampliació d’Alcampo de 20.000 a 40.000 m² de superfície comercial, que tornarà a provocar els mateixos problemes de mobilitat que hi ha al Coll d’en Rabassa i la consegüent necessitat d’haver de millorar les connexions en direcció Palma per descongestionar l’autopista d’Inca i la mateixa Via Connectora o Segon Cinturó, provocades novament de forma artificial per la via d’autoritzar creixements comercials insostenibles al seu voltant. En tercer lloc, el nou PGOU de Palma crearà greus problemes de mobilitat a mitjà termini, tant a Llevant (amb les noves urbanitzacions del Molinar i la construcció de diverses zones comercials al voltant de l’aeroport); com a Ponent-Nord (urbanitzacions noves o en desenvolupament encara: Nou Eixample de Ponent, Son Puigdorfila Nou, Son Cladera, Son Pardo, Sa Teulera, ampliació del Parc Bit i de Son Castelló…). A mesura que es vagin executant els projectes urbanístics i comercials prevists, s’aniran col·lapsant la Via de Cintura, el Camí dels Reis i la mateixa Via Connectora o Segon Cinturó (l’eix Fan-Alcampo), la qual cosa pretén facilitar un estat general d’opinió favorable a l’execució del 5è i 6è trams, ja aprovats, i a fer “comprensible”, “inevitable” i, fins i tot, “desitjable”, la seva continuació fins a Calvià.

En opinió de Prats, estam davant de planificacions territorials obsoletes, que beuen de l’època de la bombolla immobiliària i de l’especulació urbanística desmesurada de començaments del nostre segle i que, de forma necessària, s’han d’adaptar a la crisi climàtica, a la cada vegada més greu situació d’encalentiment global que viu el nostre planeta i a criteris, en definitiva de decreixement territorial i urbanístic. El Segon Cinturó obeeix a una lògica de creixement territorial insostenible i desmesurat que és completament anacrònic en els temps que vivim. I és I és a partir d’aquesta evidència que, des de Son Quint, reclamam als partits polítics democràtics l’obertura d’un debat seriós per modificar el PTI de Mallorca i el Planejament Urbanístic de Palma, per tal d’evitar el desenvolupament previst del Segon Cinturó.

En futures modificacions del PTI de Mallorca, si no ho evitam, veurem que el Segon Cinturó, que tot just només s’insinua ara cap al Secar de la Real, voldrà seguir pel camí marcat fa anys per tots els partits polítics de l’arc parlamentari balear; i continuar en direcció al Pla de Puigpunyent, bé sigui per la “carretera de 4 carrils” del Secar, bé per la “carretera de 4 carrils” del Nou Eixample de Ponent. Qualsevol de les dues opcions exigirà seguir el curs de Sa Riera i envair el pla de Puigpunyent (vegeu vídeo), per acabar al polígon de Son Bugadelles a Calvià, on enllaçaria amb l’autopista d’Andratx.

Això provocarà que la Serralada de na Burguesa quedi encerclada i fagocitada per la zona metropolitana de Palma. Aquest escenari ha quedat preparat tant amb governs de dretes com d’esquerres, però especialment amb els governs progressistes de 2007-2011 i 2015-2023, que han perfilat el disseny definitiu d’aquesta infraestructura viària.

Ara el Segon Cinturó torna a l’escena amb l’execució anunciada del primer tram. Però la sentència de mort pels espais naturals del Nord i Ponent de Palma va ser dictada fa dècades, coralment.



Palma fora portes

Patrocinat

Editorial