Reportatge de Joan J. Prats, cronista de Son Rapinya – joanpratsmari@gmail.com.

L’Associació Son Quint-Parc natural de Ponent, ha plantejat una reclamació a l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania de Palma, davant de la la inacció de l’ajuntament per a recuperar la plaça de Son Rapinya, un espai públic municipal situat davant de l’església parroquial d’aquesta població.

A començaments de 2021 Son Quint va denunciar davant l’ajuntament de Palma la immatriculació fraudulenta de la plaça de Son Rapinya -Plaça del Vicari Josep Llinàs- per part del Bisbat de Mallorca.

Aprofitant una normativa que, des de l’any 1998 i fins al 2015, va permetre a l’Església catòlica immatricular les esglésies o temples de culte amb una simple certificació expedida per ells mateixos, el Bisbat de Mallorca es va fer seva la plaça del Vicari Josep Llinàs. Aquesta normativa havia de servir per regularitzar la inscripció de les esglésies que, fins a l’any 1998, la llei no permetia immatricular (a pesar que els registres sempre havien facilitat a l’església les immatriculacions). En la pràctica, la norma va servir per a tota classe d’abusos, com el que ara denuncia Son Quint, i va ser derogada el 2015. Just abans de la derogació l’Església de Mallorca va enregistrar la major part d’aquestes propietats. De l’any 2015 són les inscripcions de la Seu de Mallorca i… de La parròquia de Sant Bartomeu a Son Rapinya.

Els terrenys on es troba l’església parroquial de Sant Bartomeu, a Son Rapinya, van ser cedits a finals del segle XIX pels Quint Zaforteza, propietaris de la possessió de Son Quint, a “sos vehins temporers“, organitzats en una “Junta“.

Des de l’any 1880, any de consagració oficial de l’església, la placeta de Son Rapinya ha estat sempre d’ús públic, segons ens refereixen els veïns de més edat del poble, i així l’han considerat els diferents rectors que han anat passant per Son Rapinya. Fins a l’any 2015.

No va ser fins al final dels anys setanta que l’antic rector, FRANCESC ADROVER, el conegut com a “Tío Paco”, va acotar amb una separació una part de la plaça per al seu ús personal, una espècie de refugi de meditació, aleshores de simple vegetació molt frondosa, on el capellà es passava hores cultivant el seu hort o, simplement, dedicant-les a la lectura o la contemplació.

El Tío Paco es va jubilar l’any 1991 i el rector que el va substituir, Jaume Ribas Molinas va consolidar aquest tancament amb una paret d’obra. No obstant això, l’espai va continuar essent accessible. A partir de la polèmica immatriculació del 2015, l’intent de tancament amb barreres de 2016 i la posterior reclamació de recuperació de la plaça per part de diverses entitats ciutadanes de Son Rapinya, l’espai ha quedat tancat al públic i en estat d’abandonament.

Durant les obres de reforma de la plaça que l’ajuntament va executar amb el PLA MIRALL a finals dels anys noranta, els bancs de pedra que sempre havien estat a la vorera del camí, passaren a l’interior de la plaça, on avui encara hi són visibles, a pesar del mal estat en què es troba aquesta zona, per la manca de manteniment que pateix des de l’any 2015. Si hom es passeja per la plaça, veurà que el mobiliari urbà exterior i interior és idèntic, un altre indici del caràcter públic de l’espai (vegeu les fotos a continuació).

Quan l’Ajuntament de Palma va arreglar els carrers de Son Rapinya amb fons del Pla Mirall, varen desaparèixer la pràctica totalitat de les voravies del clàssic enrajolat i vorades de pedra viva. Tothom comentava pel poble que “en Rodríguez” -fent referència al regidor responsable de la contractació d’aquelles obres, José María Rodríguez- s’havia quedat les pedres de les voreres i els bancs de granit de davant de l’església. No ha estat fins que ha encetat la polèmica de la plaça que s’ha descobert que tots els bancs eren en lloc segur, dins de la plaça de Son Rapinya. Es veu que el Tío Paco, que encara que retirat residia a Son Rapinya i era tot lo dia en el seu “santuari”, veient que els bancs podien desaparèixer amb les obres, va demanar als obrers o a les autoritats, qui ho sap, que els resguardessin a l’interior de la plaça de Son Rapinya. La manca de manteniment d’aquesta zona els darrers anys, que ha fet desaparèixer la vegetació amazònica que el Tío Paco havia sembrat, ha posat al descobert aquesta meravellosa troballa. Ara toca restituir-los al seu lloc original, atès que es tracta de mobiliari urbà de propietat municipal i, a més a més, de valor històric i simbòlic per a la barriada.

Joan J. Prats, cronista de Son Rapinya.

El nom d’aquest espai públic, ens confirma el mateix ajuntament, li va ser imposat entre els anys 1938 i 1955 i encara avui podem veure com la placa amb el nom de la plaça està penjada de la façana principal del temple.

L’ajuntament també confirma que aquesta plaça ha disposat de servei d’il·luminació públic fins l’any 2017, si bé se li va tallar el subministrament aquell mateix any. Encara hi ha un comptador a nom del municipi, situat a la plaça així com nombrosos testimonis a l’empedrat de la plaça, en forma de caixes de registre i tronetes, que testimonien el caràcter públic de l’espai.

També entre els anys 2016 i 2017 es va tallar l’accés dels jardins de la plaça al servei d’aigua potable municipal, del que sempre havia disposat (veg. les fotos que ens facilita Son Quint, fetes l’any 2016, quan la plaça encara es mantenia amb serveis municipals).

Els regidors responsables d’aquestes actuacions varen ser l’aleshores regidora d’EMAYA, Sra. Neus Truyol, i el que va ser regidor d’Infraestructures, Sr. Rodrigo Andrés.

Cap dels dos es va qüestionar que si aquest indret disposava de serveis municipals, segurament devia ser públic. Ans al contrari, l’única prioritat d’aquests regidors va ser, segons explicaren en aquells moments -anys 2016 i 2017-, “defensar l’interès públic” (sic.) impedint que “la parròquia” es continués beneficiant dels serveis d’enllumenat i d’aigua públics. De res serviren les explicacions dels més vells d’allà, que els deien que d’aigua i de llum municipals, la plaça n’havia tengut sempre…, perquè era de l’ajuntament.

El 2016 el que aleshores era el rector de Sant Bartomeu, Gabriel Ferrer Amengual, va intentar tancar la totalitat de la plaça, iniciant la instal·lació de dues barreres de ferro, una davant de l’entrada del temple i l’altra davant de l’entrada de la rectoria. Les protestes veïnals varen paralitzar parcialment aquest intent. Avui una d’elles, la de davant l’església, encara és visible.

El primer intent de recuperació de la plaça com a bé públic va partir de l’Associació de Veïns de Son Rapinya. El 2016 es va denunciar l’intent de tancament de la plaça i l’ajuntament va despatxar el tema gaire bé un any després, el 2017, argumentant que en el cadastre la propietat dels edificis parroquials, inclosa la plaça, eren de l’església.

El 2021 la recentment creada Associació Son Quint-Parc Natural de Ponent, ha reprès el tema i ha insistit en el fet que hi ha proves suficients que acrediten la titularitat pública immemorial de la plaça, que es remunten a l’any 1880. No ha servit de res i l’ajuntament ha tornat a liquidar el tema amb un breu i lacònic:

“vos comunic que en aquesta secció no consten dades de la titularitat municipal d’aquest espai i que el resultat de les investigacions dutes a terme pel departament de cadastre de l’IMI en el Registre de la Propietat en anteriors ocasions va ser negatiu“.

Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma, 19 d’abril de 2021

Resulta significatiu que l’Associació Son Quint no demanava informació a l’ajuntament sobre la titularitat oficial de la plaça, perquè ja la coneixia. El que li recordava l’entitat a l’ajuntament és que aquesta immatriculació figurava en el llistat que el Parlament de les Illes Balears havia decidit elaborar l’any 2017 (resolució de 21 de febrer de 2017, BOPIB núm. 87, de 10 de març), i que, posteriorment, també havia aprovat redactar el Govern d’Espanya el 4 d’abril de 2017, a petició de la Comissió de Justícia del Congreso de los Diputados.

Gràcies a les anteriors resolucions, s’ha pogut saber que en els diferents Registres de la Propietat l’església s’ha immatriculat, entre l’1 de gener de 1998 i fins a l’entrada en vigor de la Llei 13/2015, un total de 34.961 finques. I que d’aquestes, 20.014 es refereixen a temples de l’Església catòlica o dependències complementàries a elles; i 14.947 a finques amb altres destins (terrenys, solars, habitatges, locals, etc.). D’altra banda, i amb relació a aquestes 34.961 finques immatriculades a favor de l’Església catòlica, 30.335 ho han estat en virtut de certificació eclesiàstica en aplicació del que es disposa en l’article 206 de la Llei Hipotecària i en 4.626 finques consta que la inscripció s’ha practicat en base un títol diferent.

Una d’aquestes immatriculacions que apareix al llistat facilitat pel Govern d’Espanya, és la plaça de Son Rapinya, i de tot això l’ajuntament de Palma sembla no voler saber-ne res, afirmació que es desprèn de les respostes que ha donat a les demandes de les entitats ciutadanes entre els anys 2017 i 2021.

Una actitud, la de l’ajuntament de Palma, que contrasta amb la voluntat del Parlament de les Illes Balears, que va redactar el llistat corresponent a les Illes Balears amb la intenció d’enviar-lo a les administracions públiques afectades, com és el cas de Palma, “amb la finalitat de facilitar les accions que corresponguin” als afectats.

La resolució del Parlament instava al Govern de les Illes Balears a

“col·laborar amb els consells insulars per prestar a les entitats locals de les Illes Balears, la informació jurídica i històrica relativa a l’origen i els drets del seu patrimoni públic, així com a donar-los suport activament en la recuperació dels béns immatriculats indegudament per l’Església catòlica“.

Parlament de les Illes Balears, Proposició no de Llei de 21 de febrer de 2017

L’Associació Son Quint ha recopilat i ha facilitat a la Defensora de la Ciutadania un dossier complet de documents, la major part facilitats pel mateix ajuntament de Palma, que acrediten que la titularitat de la plaça de Son Rapinya, la plaça del Vicari Josep Llinàs, és i ha estat sempre pública. De tot això l’ajuntament no n’ha volgut saber res, ni ha iniciat cap expedient i ni tan sols en fa el més mínim comentari en el seu escrit de rebuig. Recordem:

“en aquesta secció no consten dades de la titularitat municipal d’aquest espai…“

Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma, 19 d’abril de 2021

Però, encara més, el Parlament de les Illes Balears, davant la fatalitat, és a dir, l’expectativa que molts d’aquests espais acabin essent, definitivament, propietat de l’Església, instava al Govern a

“establir línies directrius per a una correcta presentació i difusió del significat cultural i històric dels béns que aquella hagi pogut immatricular, convertint-los en privatius. Aquestes línies directrius hauran d’incloure els mecanismes públics necessaris per a la supervisió d’aquests béns, amb la finalitat d’evitar els canvis d’usos que, derivats de la conversió en béns de caràcter privatiu, desvirtuïn la seva finalitat cultural originària.”

Parlament de les Illes Balears, Proposició no de Llei de 21 de febrer de 2017

Això és el que està passant des de 2015 a la plaça de Son Rapinya: s’estan canviant els usos de la plaça per la via dels fets consumats, una actuació que ha estat denunciada per l’Associació Son Quint, tant a l’ajuntament com a la Defensora de la Ciutadania. El PGOU de Palma, el planejament de la ciutat, preveu que l’espai que ocupa la plaça del Vicari Josep Llinàs, inclosa la part tancada fa uns anys, ha de ser un ESPAI LLIURE PÚBLIC, amb independència de la seva titularitat, perquè sempre ho ha estat però, a més a més, perquè la normativa municipal així ho estableix quan la qualifica de “ZONA EL0a”, és a dir, espai lliure d’ús públic, que només pot tenir els usos d’esbarjo o d’esplai, i on està prohibit estacionar i s’ha de mantenir en bon estat de conservació i accessible per al públic. Per això, s’han tramitat dues denúncies, una per infracció urbanística i una altra per infracció de les normes de trànsit i circulació, atès que l’Església manté tancada bona part de la plaça, no la manté neta i l’està deixant degradar i, a més, n’ha convertit una part en “Estacionament parroquial”.

Tot plegat una situació que l’entitat denunciant i bona part dels veïns que encara coneixen bé aquest espai i la seva història, consideren inacceptable, motiu pel qual s’han mobilitzat i han interposat les denúncies que hem anat exposat al llarg d’aquest reportatge.

En les properes setmanes i mesos anirem informant des de les pàgines de PFP del desenvolupament d’aquest conflicte.