L’Església reconeix que no pot justificar perquè la va immatricular

La Conferència Episcopal Espanyola ha reconegut que no disposa de documents per recolzar la inscripció en el Registre de la Propietat que va realitzar l’any 2015 de la plaça del Vicari Josep Llinàs, coneguda popularment com la “plaça de Davant l’església”, a Son Rapinya.

En el document Informe sobre bienes inmatriculados por el art. 206 de la Ley Hipotecaria de 1998 a 2015, datat el 24 de gener de 2022, l’Església reconeix que no disposa de cap document, llevat de la certificació del Bisbe de Mallorca que va servir per inscriure-la en el Registre de la Propietat l’any 2015, per poder justificar la inscripció del “solar” de la plaça del Vicari Josep Llinàs.

Com ja va explicar PFP en aquest mateix digital, l’Església va immatricular l’any 2015 el temple parroquial, l’edifici de la rectoria i tota l’illa de terreny que envolta ambdós edificis, aprofitant una norma que es va aprovar l’any 1998 i que havia de permetre la regularització dels temples religiosos que, fins a aquell moment, no es podien inscriure en els registres de la propietat. A partir d’aquell any, per inscriure a favor de l’Església qualsevol bé, era suficient amb una certificació eclesial (normalment d’un bisbe) en la que es manifestava que una determinada propietat era eclesial. Sense cap més document ni prova, aquella propietat quedava immatriculada (inscrita) a favor de l’Església catòlica. Així, per exemple, la Seu de Mallorca va ser inscrita també el 2015, any en el qual es va produir una allau d’inscripcions per mor que se sabia que l’Estat derogaria la norma que permetia aquestes actuacions.

Arran de la publicació de l’informe de la Conferència Episcopal, l’Ajuntament de Palma, per boca de la seva actual regidora d’Urbanisme, la Sra. Neus Truyol, en roda de premsa (DM 25·01·22), ha qualificat d'”espoli i indecència pornogràfica” les immatriculacions de l’Església catòlica que es van apoderar d’edificis mitjançant un simple certificat eclesiàstic. “És una indecència que una institució que parla de moral de manera contínua realitzi un espoli legalitzant una operació il·legal”. Truyol ha afegit que creu que aquestes immatriculacions responen a “filies polítiques”. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde de Cort ha apuntat que fa un any que estan negociant un edifici a Son Rapinya, que ha de ser de propietat municipal, però que el Bisbat li ho va adjudicar aprofitant la modificació d’una llei franquista que va dur a terme el Govern de José María Aznar en 2014, que permetia a l’Església adjudicar-se els immobles sense inscripció amb un simple certificat eclesiàstic.  Respecte al cas de l’edifici de Son Rapinya, Truyol ha assegurat que fa temps negocien i confia en la seva devolució al patrimoni municipal. Es tracta d’un edifici situat al costat de la parròquia de la barriada que s’ha utilitzat des de fa molts anys per a esdeveniments i actes diversos en la zona.

PFP s’ha posat en contacte amb Son Quint, entitat que ha liderat la batalla legal per la recuperació de la plaça, per tal de contrastar les manifestacions de la regidora. El seu president, Sr. Joan Prats desmenteix amb rotunditat la regidora i ens recorda que va ser ella, la passada legislatura, juntament amb l’aleshores regidor d’Infraestructures, Sr. Rodrigo Romero, qui va privar la plaça dels serveis públics entre els anys 2016 i 2017. No només això, ens indica Prats, sinó que en el mes de novembre de 2021 el Departament de Disciplina Urbanística, depenent de la Sra. Truyol, també a denúncia de Son Quint, va considerar que els tancaments de la plaça i la seva utilització com a aparcament privat no constituïen cap infracció urbanística, havent arxivat l’any 2019 la denúncia inicial de l’Associació de Veïns de Son Rapinya de l’any 2017 perquè el bisbat va demanar un permís d’obres que se li va concedir (per tant, el departament de la Sra. Truyol va permetre la instal·lació de barreres a la plaça), i derivant el tema al Departament de Mobilitat, que tampoc ha actuat en cap moment per impedir aquesta utilització de la plaça com a aparcament parroquial, com ha confirmat a aquesta entitat el policia de barri de la zona.

La regidora demostra, ens indica Prats, un coneixement molt deficient de la qüestió per quan només fa referència a l’edifici de la rectoria i no a la plaça ni al frontó de Son Rapinya. L’ajuntament només s’ha començat a mirar l’afer a partir de la nostra denúncia davant de la Defensora de la Ciutadania de Palma, a la qual volem agrair les seves gestions en aquest afer.

El Sr. Prats recorda que l’informe de la Conferència Episcopal s’ha emès com a part d’una suposada negociació entre l’Església i l’Estat, però que, no obstant això, no s’ha mogut res i els béns conflictius, com la plaça de Son Rapinya, continuen immatriculats a favor del Bisbat de Mallorca. Tot i això, Prats és optimista pel que fa a les seves esperances de recuperació d’aquest espai públic: “Ara tenim el reconeixement de l’Església del fet que la plaça Vicari Josep Llinàs és un bé sobre el qual no tenen dades ni informació suficient per a la seva identificació (de fet, la inscripció registral indica que l’església fa partió amb la plaça, per la qual cosa no pot formar part de la propietat i ser límit alhora). D’altra banda, deduïm de les manifestacions de la regidora d’Urbanisme que l’Ajuntament de Palma farà tot el possible per a recuperar el caràcter públic d’aquest espai.” El representant de Son Quint assenyala que aquesta “manca d’informació de la diòcesi” abasta no només la plaça de davant l’església de Son Rapinya, sinó la pista poliesportiva de darrera, el Frontó de Son Rapinya, que també s’ha immatriculat. Prats destaca que ja s’ha aprofitat aquesta aparença de titularitat i la parròquia de Son Rapinya ha negociat la seva cessió a una entitat, concretament la Euskal Etxea Artea de Mallorca, la Casa cultural vasco-navarra de Mallorca.

Davant de la nova situació, Son Quint ha reclamat que la rectificació de la immatriculació comprengui tant la plaça com la instal·lació poliesportiva que, a parer seu, varen ser cedides al Poble de Son Rapinya per l’aleshores propietari dels terrenys, el Sr. Josep Quint Zaforteza. “Estarem vigilants, malgrat això, perquè l’Església és especialista en la utilització del llenguatge i, com veieu”, indica Prats, “no es diu que el registre de la plaça sigui erroni, sinó que li falten dades per identificar-la, que no disposa d’informació suficient i que la seva inclusió dins de l’assentament registral li és desconeguda, tot prou ambigu per poder argumentar tant que la plaça és seva com que no ho és i, de fet, ja s’han fet actes de disposició del frontó aprofitant l’aparença de titularitat d’aquesta instal·lació esportiva”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *