Editorial

Caldria afegir com a subtítol: i com s’ha d’entendre “per a les persones” sense caure en solucions “Woke”.
Els barris de Ponent han estat la diana dels especuladors els darrers trenta anys. Durant aquest temps els projectes urbanitzadors s’han acarnissat amb els espais naturals i rústics de Sa Teulera, Son Muntaner, Son Puig, Son Roqueta, Son Cigala, Son Moix… I aviat també ho tenen previst amb Son Puigdorfila Nou, Son Flor, Son Ximelis, Cas Pastor i Can Fontet.

Palma Ponent. Perifèria amb detall de la macrourbanització del “Nou eixample de Ponent” (sic.)


Aquests projectes urbanitzadors comparteixen una característica: cap d’ells ha desplegat (i quan deim “cap” ho deim en sentit literal) els seus equipaments públics (sanitaris, educatius, socials, culturals, esportius…).
A pesar d’aquesta mancança, les úniques necessitats ateses per l’Ajuntament de Palma i el Consell han estat les que afavoreixen la mobilitat amb vehicles privats: crear nous aparcaments aprofitant l’existència de solars d’equipaments no desenvolupats. Són els casos de Son Peretó (davant de Son Moix) i de Son Rapinya (davant del col·legi CIDE).

Aparcament de Son Peretó sobre un solar per a equipament escolar
Obres de condicionament d’un aparcament a Son Rapinya en un solar d’equipament escolar

Cas a part és l’aparcament de Son Puigdorfila Vell, en terrenys rústics, consentit per l’Ajuntament des de fa anys. Els dos primers esmentats aprofiten sengles solars que haurien de ser equipaments escolars. Cap dels tres atén necessitat dels residents de Son Rapinya, Son Serra o La Vileta, sinó, únicament, de les persones que, per diversos motius, es desplacen als nostres barris i no utilitzen el transport públic: anar al futbol, a prendre unes copes a Son Moix o a portar a l’escola els infants a algun centre escolar de Son Rapinya.

Espai d’estacionament de vehicles entre La Salle i Madre Alberta en sol rústic (Son Puigdorfila Vell)


Més urbanitzacions, més facilitats de circulació i d’estacionament de vehicles privats pels nostres barris, amb el beneplàcit d’entitats socials que, altre temps, lideraren la crítica a aquestes polítiques desenvolupistes, no és el model que defensem des de SON QUINT. Per això ens demanem si volem uns barris per als cotxes o per a les persones. I en tot cas, si optem per les persones, amb quina mentalitat, amb quines solucions, abordam el repte i dissenyam els espais públics.


A SON QUINT reclamem a les administracions públiques el desenvolupament dels equipaments socials, educatius, culturals i sanitaris que necessiten les persones que habiten les noves urbanitzacions erigides a Ponent; i l’eliminació de totes les facilitats d’estacionament de vehicles privats en solars públics quan l’alternativa senzilla és la d’utilitzar el transport públic o fer els trajectes en bicicleta o caminant.

Son Quint. Societat civil, territori i qualitat de vida

Son Quint va néixer com a associació a finals de l’any 2020, en plena pandèmia, com a resposta a una necessitat davant dels moviments especulatius que amenacen els espais naturals de Ponent, a Palma.


Els seus fundadors trobàrem que els moviments ciutadans clàssics no només no donaven una resposta adequada a les agressions urbanístiques que s’estaven planificant en els nostres barris, sinó que es posicionaven o bé a favor o mantenien un silenci que consideràrem intolerable davant d’un planejament urbanístic i d’un pla de mobilitat extremadament lesius per a la qualitat de vida dels ciutadans.


Quan encara no s’ha executat pràcticament cap equipament públic en les noves urbanitzacions executades els darrers 25 anys, es projecten noves urbanitzacions amb un gran consum de territori rústic i natural. En aquesta publicació que ara teniu a les vostres mans explicam quines previsions de creixement tenen l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca per als pròxims 20 anys al Districtes Nord i Ponent de Palma (de Son Sardina fins a Gènova).

Només una dada: L’anterior Planejament (1998) va suposar traslladar el 24% dels nous urbanitzables al Districte de Ponent (168 Ha de les 700 Ha aprovades per aquell PGOU). Amb l’actual planejament la pressió urbanística que es torna a traslladar al Districte de Ponent serà de més del 28%, un fet que qualificam d’insostenible, perquè suposarà un increment de població d’aproximadament 30.000 persones.

El Districte de Ponent reuneix la major part de les superfícies rústiques i dels espais naturals de la ciutat (Serra de na Burguesa) i no necessita suportar la major part dels urbanitzables que, cada 20 o 30 anys, aprova l’ajuntament, un fet que suposa cedir sempre a la pressió especulativa que en aquest territori només projecta finques d’alta gamma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *