El Xoc entre Anthropic i el Pentàgon

Un conflicte sense precedents que redefiniex els límits ètics de la IA en l’àmbit de la defensa

PFP 1 de març de 2026 (Redactat amb el suport de Claude-Anthropic)

Els fets: Què ha passat?

En una crisi que s’ha desenvolupat amb una rapidesa inusitada, el president dels Estats Units Donald Trump ha ordenat a totes les agències federals que cessin immediatament l’ús de la tecnologia d’Anthropic, l’empresa creadora del model d’intel·ligència artificial Claude. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha anat més lluny i ha designat Anthropic com a “risc per a la cadena de subministrament de seguretat nacional”, una etiqueta fins ara reservada exclusivament per a empreses vinculades a potències estrangeres adversàries com la Xina o Rússia. És la primera vegada en la història dels Estats Units que una empresa tecnològica americana rep aquesta classificació.

El detonant ha estat la negativa d’Anthropic a eliminar dues restriccions ètiques que la companyia havia imposat al seu model Claude en el marc d’un contracte de fins a 200 milions de dòlars amb el Departament de Defensa: la prohibició d’usar la IA per a la vigilància massiva de ciutadans americans i la prohibició de fer-la servir per aarmes totalment autònomes sense supervisió humana.

La veu d’Anthropic: “No podem cedir en bona consciència”

El CEO d’Anthropic, Dario Amodei, ha defensat la postura de la companyia amb una claredat rotunda. “En un conjunt reduït de casos, creiem que la IA pot soscavar, en lloc de defensar, els valors democràtics”, va escriure en un comunicat oficial. Amodei va subratllar que algunes d’aquestes aplicacions “estan senzillament fora dels límits del que la tecnologia actual pot fer de manera segura i fiable”.

L’empresa va denunciar que el Pentàgon havia presentat una“proposta de compromís” que, en realitat, incloïa text legal que permetia ignorar les salvaguardes “a voluntat”. Davant d’això, Anthropic va ser taxativa: “Les amenaces no canvien la nostra posició: no podem, en bona consciència, accedir a la seva petició.”

Amodei ha qualificat les mesures del govern com a“retaliatives i punitives” i ha anunciat la intenció de la companyia d’impugnar judicialment la designació de “risc per a la cadena de subministrament”. “Somos patriotes americans”, va dir en una entrevista a la CBS. “Tot el que hem fet ha estat pel bé d’aquest país.”

La veu del Pentàgon: “Els guerrers americans no seran mai ostatges”

La resposta del secretari Hegseth ha estat contundent i, en alguns moments, personalitzada. En una publicació a la xarxa social X, va acusar Anthropic d’intentar “coaccionar les forces armades dels Estats Units” i de voler “exercir el poder de veto sobre les decisions operatives de l’exèrcit”.“La decisió és final”, va concloure. “Els guerrers americans no seran mai ostatges dels capricis ideològics de les grans tecnològiques.”

El sotssecretari de Defensa per a Recerca i Enginyeria, Emil Michael, va anar encara més lluny en el terreny personal, qualificant Amodei de “mentider” amb un “complex de Déu” a les xarxes socials.

El Pentàgon argumenta que la llei federal ja prohibeix la vigilància massiva interna i que les polítiques internes de l’exèrcit restringeixen l’ús d’armes autònomes, de manera que les restriccions d’Anthropic serien redundants. La postura oficial és que el model ha d’estar disponible per a“tots els usos legals”, sense excepcions contractuals explícites.

On entra OpenAI (ChatGPT) en tot això?

Poques hores després que Trump anunciés la prohibició d’Anthropic, el CEO d’OpenAI, Sam Altman, va anunciar que la seva empresa havia tancat un acord amb el Departament de Defensa per desplegar els seus models en xarxes classificades. La rapidesa de la maniobra no va passar desapercebuda als analistes del sector.

Tanmateix, Altman va adoptar un to que molts han qualificat d’ambivalent. Per una banda, va declarar públicament que compartia les “línies vermelles” d’Anthropic sobre vigilància interna i armes autònomes. Per l’altra, va afirmar que l’acord d’OpenAI amb el Pentàgon inclou precisament aquestes mateixes proteccions, però formulades de manera diferent: mentre Anthropic volia les restriccions explícitament escrites al contracte, OpenAI ha acceptat que la IA s’usi per a “qualsevol propòsit legal”, deixant que sigui la pròpia llei —i no el contracte— la que estableixi els límits.

Com ha observat la revista Fortune, no queda del tot clar com ambdues afirmacions poden ser alhora certes. El que sí és evident és que OpenAI s’ha posicionat estratègicament per omplir el buit deixat per Anthropic, tot intentant mantenir una imatge de responsabilitat ètica.

Les implicacions: Una batalla que acaba de començar

El conflicte planteja preguntes de fons que transcendeixen la disputa concreta entre una empresa i el Pentàgon:

Qui té el dret de posar límits a l’ús de la IA? ¿Les empreses privades que la creen? ¿Els governs que la contracten? ¿O cal una regulació independent?

Quines conseqüències té per al sector? Analistes citats per Fortune adverteixen que la designació de “risc” podria tenir un efecte dissuasori enorme: tots els assessors jurídics de les grans empreses amb contractes al Pentàgon es preguntaran si val la pena arriscar-se a usar Claude. El dany reputacional podria durar anys, independentment de com es resolgui el cas als tribunals.

Quina és la postura d’Europa i d’altres democràcies? El cas és observat amb atenció arreu del món occidental, en un moment en què el debat sobre la governança de la IA militar és més urgent que mai.

Cronologia del conflicte

Juliol 2025

El Pentàgon atorga a Anthropic un contracte de fins a 200 M$

24 febrer 2026

Hegseth dona un ultimàtum a Amodei fins al 27 de febrer a les 17:01h

26 febrer 2026

Anthropic rebutja l’última proposta del Pentàgon

27 febrer 2026

Trump ordena cessar l’ús de la tecnologia d’Anthropic a tot el govern federal

27 febrer 2026

Hegseth designa Anthropic “risc per a la cadena de subministrament”

27 febrer 2026

OpenAI anuncia un acord amb el Departament de Defensa

28 febrer 2026

Anthropic anuncia que impugnarà la designació als tribunals

Fonts: NPR, Fortune, CBS News, ABC News, CNBC, CNN, Washington Post, TechPolicy.Press