L’incendi de Son Muntaner torna a encendre les alarmes: el camí al Coll de sa Creu necessita protecció, neteja i vigilància.

El foc declarat aquest dissabte a Son Muntaner ha tornat a posar en evidència la vulnerabilitat d’un dels espais forestals del ponent de Palma. A la pujada al Coll de sa Creu, entre pinars i terrenys en bona part militars, s’hi acumulen fems, runa i restes d’obres. Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Ministeri de Defensa no poden continuar mirant cap a una altra banda.

Aquest dissabte, 8 d’agost, un incendi forestal ha cremat 0,53 hectàrees de pinar a Son Muntaner, en un entorn situat prop de l’antiga possessió, a la vora de la carretera de Palma a Valldurgent, a tocar de Son Suredeta i Santa Eulàlia i a menys de 500 metres de Son Vida. Per fer-nos una idea de la mida de l’incendi, s’han cremat 5.300 metres quadrats de pinar, una extensió equivalent a més de dos terços de la plaça d’Espanya de Palma.

El foc va obligar a mobilitzar un important dispositiu d’extinció i va arribar a ser declarat de gravetat potencial 1 per la proximitat d’habitatges i carreteres. Afortunadament, l’absència de vent va facilitar-ne el control i va evitar que l’incendi adquirís unes dimensions molt més greus.

Quines conclusions podem extreure d’aquest incendi a la Serra de na Burguesa?

Un entorn forestal abandonat: fems, runa i manca de manteniment

Qui puja habitualment per la carretera del Coll de sa Creu coneix perfectament l’estat de molts punts de l’entorn. Als vorals i, sobretot, als terrenys adjacents s’hi poden trobar fems de tota mena, restes d’obres, runa, vidres, plàstics i materials abandonats, enmig d’una zona de pinar i vegetació mediterrània sotmesa cada estiu a un risc elevat d’incendi.

No parlam d’un abocament puntual aparegut d’un dia per l’altre. Parlam d’una situació que s’arrossega en el temps sense que es percebi una actuació continuada i efectiva per netejar, vigilar i impedir que aquests punts d’abocament es tornin a formar.

Aquesta deixadesa de l’entorn, emperò, va més enllà dels fems i la runa.

A diferents sectors és ben visible la manca de manteniment i gestió de la massa forestal, amb vegetació abundant i combustible vegetal acumulat. Les úniques faixes de vegetació gestionada són les vinculades a les esteses elèctriques, mentre que, fora d’aquests corredors, la discontinuïtat del combustible forestal és inexistent.

En un espai com aquest, encaixonat entre zones habitades, carreteres, possessions, instal·lacions militars i infraestructures, la prevenció no pot començar quan la columna de fum es fa visible des de La Seu.

Aquí les responsabilitats són compartides. El Govern de les Illes Balears, com a administració competent en matèria forestal i de prevenció i extinció d’incendis forestals, ha de vetlar perquè un espai d’aquestes característiques disposi d’una gestió adequada davant el risc d’incendi. I els propietaris de les finques, entre elles els terrenys de Son Quint, també han d’assumir la seva part en la conservació i manteniment de les propietats forestals.

A això s’hi afegeixen les responsabilitats del Consell de Mallorca, de l’Ajuntament de Palma i del Ministeri de Defensa en els respectius àmbits de competència. Massa administracions i propietaris per acabar tenint, paradoxalment, un territori que en determinats punts sembla no ser responsabilitat de ningú.

L’acumulació de residus no és només una agressió al paisatge, de la mateixa manera que l’abandonament forestal no és només una qüestió estètica. Fems, runa, vegetació seca i una massa forestal sense una gestió preventiva suficient formen una combinació que augmenta la vulnerabilitat d’aquest territori davant el foc.

L’incendi de Son Muntaner ens ho acaba de recordar: 5.300 m² de pinar cremats, una extensió equivalent a més de dos terços de la plaça d’Espanya de Palma.

Aquesta vegada el foc es va poder controlar. La protecció del territori, però, no pot dependre del fet que el pròxim incendi també arribi en un dia sense vent.

Administracions i propietaris: un territori que no pot quedar en terra de ningú

El problema del Coll de sa Creu i del seu entorn no té una única causa ni un únic responsable. Hi conflueixen carreteres, terrenys militars, finques privades, massa forestal, infraestructures i sòl del terme municipal de Palma. Precisament per això, la fragmentació de competències no pot convertir-se en una excusa perquè ningú no actuï.

El Consell de Mallorca té responsabilitats sobre la carretera i el seu manteniment. El Ministeri de Defensa gestiona una extensió considerable dels terrenys situats a banda i banda de la pujada al Coll de sa Creu, vinculats a la zona militar i a la Base Jaume II. L’Ajuntament de Palma té competències relacionades amb la neteja, els abocaments incontrolats i la protecció de l’entorn dins el terme municipal. I el Govern de les Illes Balears és l’administració competent en matèria forestal i de prevenció dels incendis forestals.

Però les administracions no són les úniques que hi tenen responsabilitats. Els propietaris de les finques forestals de la zona, entre elles Son Muntaner, Grup Arabella, Promotora Reina…, també han d’assumir la cura i el manteniment dels seus terrenys, especialment en un entorn periurbà sotmès a una pressió humana important i amb un risc d’incendi evident.

El que veim sobre el terreny és preocupant: fems, runa i restes d’obra conviuen amb una massa forestal que presenta una manca evident de gestió en molts punts. Les faixes de vegetació tractada més visibles són les associades a les esteses elèctriques, però més enllà d’aquestes franges hi ha grans extensions sense discontinuïtats forestals apreciables que ajudin a limitar la propagació d’un possible incendi.

No es tracta de desforestar ni d’eliminar el sotabosc indiscriminadament. Protegir el bosc també vol dir gestionar-lo, reduir els punts de major vulnerabilitat, crear les discontinuïtats necessàries allà on tècnicament correspongui i mantenir en bones condicions les zones de contacte amb carreteres, habitatges i altres infraestructures.

Consell, Govern, Ajuntament, Ministeri de Defensa i propietaris han de coordinar-se. Cadascú dins el seu àmbit, però tots amb un mateix objectiu: protegir aquest territori abans que torni a cremar.

Videovigilat… però ple de fems i runa

I enmig d’aquesta situació hi ha una paradoxa especialment cridanera.

Al llarg de la zona trobam nombrosos cartells que adverteixen que l’espai està videovigilat.

Mentrestant, als vorals i terrenys pròxims s’hi acumulen abocaments de runa, restes d’obra, fems i altres residus.

La pregunta és inevitable:

De què serveix anunciar que un espai està videovigilat si ningú sembla veure els abocaments?

Si existeixen sistemes de videovigilància, cal aclarir quina zona controlen, amb quina finalitat i, dins els límits legals corresponents, si poden contribuir a detectar o prevenir conductes que degraden aquest espai.

Perquè els abocaments no apareixen tots sols. Algú hi arriba, sovint necessàriament amb un vehicle quan es tracta de runa o restes d’obra, descarrega els residus i se’n va.

No podem normalitzar que això passi una vegada i una altra en un espai forestal que forma part de la Serra de Tramuntana, patrimoni de la Unesco i, encara menys, en un indret on els cartells ens recorden constantment que estam sota videovigilància.

La vigilància del territori ha de servir també per protegir-lo.

El Coll de sa Creu necessita protecció, gestió, neteja i vigilància

Son Quint, entitat que treballa a la zona per promoure la seva vigilància i conservació, reclama una actuació coordinada del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa, amb la implicació dels propietaris de les finques afectades.

No basta retirar quatre bosses de fems després d’una denúncia ni fer una neteja puntual quan la situació ja és insostenible. I tampoc basta actuar sobre la vegetació únicament allà on ho exigeix la protecció d’una infraestructura concreta.

Cal una actuació de conjunt sobre aquest territori:

• retirar els fems, la runa i les restes d’obres acumulades;
• localitzar i eliminar els punts habituals d’abocament i actuar contra els responsables quan puguin ser identificats;
• reforçar la vigilància efectiva i estudiar l’aprofitament dels mitjans de control ja existents;
• millorar la gestió forestal preventiva, amb criteris tècnics i ambientals;
• revisar la necessitat de faixes de protecció i discontinuïtats forestals als punts més vulnerables;
• i establir mecanismes permanents de coordinació entre administracions i propietaris, en lloc d’esperar que cada problema determini qui és competent quan ja és massa tard.

No són espais sobrants. Són territori

El Coll de sa Creu, Son Muntaner, Son Quint, Son Suredeta, Santa Eulàlia i els espais forestals que encara resisteixen en aquest sector formen part d’un continu territorial d’un enorme valor ambiental, paisatgístic i patrimonial per a Palma.

No són espais sobrants entre urbanitzacions, carreteres, camps de golf, línies elèctriques i instal·lacions militars. I no poden ser tractats com el darrere de la ciutat, aquell lloc on es pot abandonar allò que ningú vol veure.

Són territori. Són paisatge. Són patrimoni. I necessiten protecció i cura.

L’incendi de Son Muntaner ha cremat uns 5.300 metres quadrats de pinar. Per entendre què significa aquesta xifra, parlam d’una superfície equivalent a més de dos terços de tota la plaça d’Espanya de Palma.

I aquesta vegada hi havia un factor que va jugar a favor: el vent no va empènyer les flames amb força.

Amb vent, amb més temperatura o amb un focus en un altre punt, el resultat podria haver estat molt diferent.

Per això la prevenció no pot començar quan ja surt fum de la muntanya. Comença abans: gestionant el bosc, mantenint les finques, retirant la runa i els fems, vigilant els abocaments i obligant cada administració i cada propietari a assumir la part de responsabilitat que li correspon.

El Coll de sa Creu i el seu entorn necessiten protecció, neteja, gestió forestal i vigilància efectiva. No després del pròxim incendi.

Quan les administracions volen, Na Burguesa existeix

Per Joan J. Prats, president de Son Quint

Na Burguesa hi és cada dia.

Hi és quan crema. Hi és quan s’hi acumulen fems, runa i restes d’obres. Hi és quan la massa forestal necessita manteniment. Hi és quan els veïns que hi passegen alerten del risc d’incendi per la presència de motos o d’assentaments il·legals. Hi és quan els abocaments es repeteixen. Hi és quan els camins, els vorals i les finques mostren una deixadesa que fa massa temps que s’ha normalitzat.

Però massa sovint sembla que només hi és per a les administracions quan hi ha un projecte, un esdeveniment o una oportunitat de promoció turística.

La Spartan Race Mallorca és un exemple especialment cridaner d’aquesta contradicció.

Durant diversos anys, una part d’aquest entorn, concretament els terrenys de la base militar Jaume II, ha acollit una gran prova esportiva internacional. Això ha significat moure milers de participants, instal·lar obstacles, estructures, carpes, tanques i serveis, facilitar accessos i coordinar organitzadors, administracions i instal·lacions militars.

És a dir: quan hi ha voluntat, la coordinació institucional hi és.

I no només hi és per permetre una activitat esportiva. La muntanya, la natura i l’esport es converteixen també en un recurs per projectar Mallorca com a destinació turística, associant el paisatge i l’entorn natural a una determinada imatge promocional de l’illa.

L’exemple de la Spartan ens serveix, ara que s’ha incendiat Na Burguesa novament en aquesta zona (recordem que l’any 2021 es varen incendiar les instal·lacions del camp de pràctiques de combat de devora la zona ara incendiada a Son Muntaner), per mostrar i demostrar que aquesta capacitat d’organització, coordinació i inversió no apareix mai amb la mateixa força quan l’objectiu és protegir el mateix territori que després serveix d’aparador turístic.

Perquè Na Burguesa no pot ser només valuosa quan es pot convertir en un escenari.

No pot ser atractiva per promocionar Mallorca i, alhora, quedar abandonada la resta de l’any quan toca retirar runa, perseguir abocaments o entrada de motos i quads, gestionar la massa forestal, crear discontinuïtats de protecció, mantenir els terrenys, educar ambientalment els residents però també els turistes o prevenir el pròxim incendi.

La pregunta, per tant, és molt senzilla:

si les administracions saben coordinar-se per utilitzar Na Burguesa, per què no saben coordinar-se igual per protegir-la?

Això és el que la Spartan posa en evidència.

La Spartan a la base militar de Son Suredeta ens mostra que els mecanismes públics existeixen:

Hi ha capacitat per autoritzar usos.

Hi ha capacitat per coordinar administracions públiques.

Hi ha capacitat per preparar terrenys.

Hi ha capacitat per mobilitzar recursos.

Hi ha capacitat per associar natura, esport i promoció turística.

Per tant, aquesta mateixa capacitat hauria d’existir per netejar, vigilar, gestionar i protegir Na Burguesa durant tot l’any.

Son Quint creu que aquesta contradicció mereix ser explicada, documentada i posada de manifest.

Per això demanarem, per transparència, a les diferents administracions i organismes públics que han participat, col·laborat, patrocinat o facilitat la Spartan Race Mallorca des de l’any 2018 quines relacions institucionals han mantingut durant l’organització de la prova, quins recursos hi han aportat i quina quantitat de fons públics hi han destinat, directament o indirectament.

No per fer una comparació simplista entre una competició esportiva i la gestió forestal i mediambiental.

Sinó per saber quines prioritats públiques s’han aplicat sobre un mateix territori.

Perquè si la muntanya hi és per promocionar Mallorca, també hi ha de ser per ser protegida.

Si Na Burguesa hi és per vendre una determinada imatge de l’illa, també hi ha de ser per ser mantinguda.

Si diferents administracions tan diverses tenen la volutat i la capacitat per seure’s, coordinar-se i actuar per fer possible un gran esdeveniment, també poden fer-ho per evitar que Na Burguesa continuï degradant-se i ser cada vegada més vulnerable davant els incendis i la desertització.

Aquesta és la contradicció que volem denunciar després d’aquest nou incendi a la Serra de Palma.

Na Burguesa no pot ser només un recurs promocional. És territori, és paisatge, és patrimoni i és natura viva.

I necessita una cosa molt més important que una fotografia de promoció turística:

necessita protecció, manteniment i unes administracions que hi siguin també quan no hi ha cap esdeveniment turístic o esportiu per inaugurar o promocionar.