Son Quint-PNP

Què és el Parc Natural de Ponent?



Son Quint, l’embrió del Parc Natural de Ponent

La història de Son Quint va lligada a la història de moviment ciutadà a Palma. L’any 1982 es va produir el primer intent especulador sobre aquesta gran finca del Ponent de Palma, amb un projecte que preveia la urbanització de 350 Ha, la pràctica totalitat de la seva extensió. La pressió ciutadana, liderada aleshores per una jove Associació de Veïns de Son Rapinya, va aconseguir paralitzar aquell projecte.

SR10
Més informació: prem sobre la imatge i accediràs a la nostra Biblioteca Virtual

Després d’uns anys de relativa calma, el Grup alemany Schörghuber, que acabava de vendre els terrenys de Cala Mondragó al Govern de les Illes Balears (15/11/1989) per 1.950 milions de pessetes (11,7 M€), va  adquirir els predis de Son Quint, Son Muntaner i Son Cigala a Palma i, al llarg dels darrers 30 anys ha desenvolupat diversos projectes urbanitzadors que avui envolten les barriades de Son Rapinya i de Son Serra-La Vileta.

El projecte urbanístic de Son Quint, que es va haver de negociar a finals de la dècada dels 90 i que s’ha començat a desenvolupar el 2019, va aconseguir preservar per a la nostra ciutat una zona verda de 100.000 m2 a Son Muntaner, reduir l’ample de calçada de la ronda de Son Rapinya, de 4 a 2 carrils i allunyar-la de Son Rapinya amb la modificació de la ubicació de la rotonda de Son Puigdorfila. L’any 2002 l’AV de Son Rapinya, l’Ajuntament de Palma i la urbanitzadora, el Grup Vibelba, signaven un conveni que, entre d’altres, establia totes aquestes condicions i assegurava la cessió al municipi del Parc de Son Quint-Son Muntaner.

SR30
SR30-4
SR30-3

D’aquell inicial projecte urbanitzador de l’any 1982 i dels desenvolupats pel Grup Arabella (filial del Grup Schörghuber) aquests darrers anys, ha sobreviscut la finca principal, de 200 Ha, que avui està catalogada com a ANEI i que encara preserva importants valors patrimonials, etnològics, culturals, mediambientals i paisatgístics. Entre ells destaca l’antic camí de Palma a Puigpunyent, datat del segle XIII i que ha estat recentment incorporat pel Consell de Mallorca a la Ruta de la Pedra en Sec convertint Son Quint en la porta d’entrada de Palma a la Serra de Tramuntana.



Els moviments ciutadans que l’any 1982 varen protegir Son Quint i que el 2002 preservaren una part de la de Son Muntaner, han continuat la seva lluita al llarg dels darrers 40 anys i, en l’actualitat, mantenen oberts diversos fronts amb el Grup Arabella: per frenar la construcció d’una central elèctrica a les Pedreres de Son Quint, pel tancament dels camps de golf al pas senderista i pel reconeixement del traçat històric del Camí Vell de Puigpunyent, amb el que fan partió les seves propietats, i que ha estat barrat i tancat per aquest grup promotor en diversos punts del seu traçat original. Enrera també queda, com una nova batalla perduda, la pugna amb Red Elèctrica Espanyola i les diverses administracions públiques responsables, en particular la de l’Estat, per l’atemptat mediambiental i paisatgístic que ha suposat la instal·lació de 14 grans torres d’alta tensió dins aquest espai natural.

En aquest context, d’ençà de l’any 2017, reclamem la introducció d’una partida en els pressuposts generals de les Illes Balears per tal d’adquirir la propietat amb fons públics i aconseguir la vella reivindicació veïnal de protegir Son Quint.

En l’any 2018 vàrem impulsar una proposta de resolució al Consell de Mallorca, que va ser aprovada, per la que el Ple del Consell instava al Govern de les Illes Balears l’adquisició de la finca de Son Quint.

El mes de gener de 2019 el Consell de Mallorca també va aprovar, aquesta vegada per unanimitat, una moció, també impulsada des de Son Quint, que reclama al GOIB l’adquisició de Son Quint amb fons de l’Impost Turístic i, també el 2019, s’ha tornat a presentar una nova esmena als pressuposts generals de les Illes Balears per assignar 1 milió d’euros als treballs inicials d’adquisició de la finca que no va ser aprovada per l’equip de govern que presidia la presidenta Armengol.

I també a finals de gener de 2019, l’Ajuntament de Palma aprovava en el seu Ple una moció en termes idèntics a la del Consell de Mallorca, exigint al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca adquirir Son Quint.

Fins i tot alguns partis polítics, en període d’eleccions l’any 2023, varen presentar en el seu programa electoral adquirir Son Quint si guanyaven les eleccions.

Si s’aconseguís adquirir Son Quint, Palma disposaria d’un pulmó verd de considerables dimensions: Amb la unió de les 150 Ha. del Parc de Bellver i Son Berga, les 10 Ha. del Parc de Son Muntaner, la zona ANEI de Son Muntaner i la finca rústica de Son Puigdorfila Vell (també en debat per a la seva desclassificació del PGOU, ja que una altra grup immobiliari, Promotora Reina, hi pretén construir 200 habitatges, ja en parlarem en una altra ocasió) i les 200 Ha. de Son Quint, es podria constituir el Corredor Verd de Ponent, creant el Parc Natural de Ponent, que ocuparia una àrea total aproximada de 400 Ha., 4 milions de metres quadrats.

ParcNaturalDePonent

Poder veure materialitzat aquest gran parc natural seria tot un regal pel medi ambient de la capital de les Illes Balears i per a totes aquelles persones que, al llarg de 40 anys, han treballat per la preservació de Son Quint.

Parc Natural de Ponent. La lluita per preservar les possessions de ponent: Son Quint, Son Muntaner i Son Puigdorfila

L’any 2002 l’Ajuntament de Palma, l’Associació de Veïnats de Son Rapinya (entitat veïnal de Palma) i la promotora de les urbanitzacions de Son Quint i Son Muntaner signaven un Conveni per a delimitar aquestes urbanitzacions i per a preservar una zona verda de 100.000 metres quadrats: l’actual Bosc de Son Quint-Son Muntaner.
Aquest conveni, més de dues dècades després, resta encara pendent en molts dels acords que volien fer del Bosc de Son Quint-Son Muntaner un referent, tant pel que fa a la forma amb què es va aconseguir (negociació oberta i conveni a tres bandes entre administracions, empreses promotores i entitats veïnals) com pel resultat: el lliurament a la ciutat d’un gran pulmó verd.



Des de SON QUINT-PARC NATURAL DE PONENT reivindiquem recuperar l’esperit que va presidir aquell acord històric per a la ciutat i arribar a un nou acord amb la ciutadania de Palma per a fer possible el PARC NATURAL DE PONENT.

Entre altres coses, proposem:

1) Que l’Ajuntament de Palma assumeixi la seva responsabilitat en la gestió del Bosc de Son Quint-Son Muntaner, derivada de la seva titularitat, i aprovi un pla de gestió per al Parc Municipal que no permeti, baix cap circumstància, la circulació de vehicles privats pel seu interior.

2) Que l’Ajuntament de Palma faci les tramitacions que siguin necessàries al PGOU per tal de garantir la màxima protecció possible de la Serra de Na Burguesa, el Parc Natural de Ponent.

3) Que l’Ajuntament de Palma, en la futura revisió del PGOUampliï la superfície de l’espai natural públic actual amb la incorporació dels terrenys de les finques de: ANEI de Son Muntaner, Son Puigdorfila Vell, Son Puigdorfila Nou, Son Berga, Son Vida i Son Anglada. I arribi a acords amb el Ministeri de Defensa, el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears per a aconseguir una millor protecció de Son Suredeta i Santa Eulàlia. Conformant així el PARC NATURAL DE PONENTveritable pulmó verd de la ciutat i un llegat per a les futures generacions de ciutadans.

4) Establiment de convenis de col·laboració entre les entitats més representatives i actives dels Districtes de Ponent i Nord i amb les empreses que operen en la zona, així com amb l’Ajuntament de Palma, per a la custòdia, cogestió, interpretació, manteniment i dinamització de la Serra de Na Burguesa i la zona natural del Corredor Verd Bellver-Son Quint.

5) Integració de la Serra de Na Burguesa dins dels límits de protecció de la Declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. De forma sorprenent, la pràctica totalitat de la Serra de na Burguesa va quedar exclosa dels límits de la definició de la Serra de Tramuntana en la documentació de sol·licitut presentada davant de la UNESCO (veg. mapa) i només s’inclouen com a “zones tampó o d’amortiment”, amb una protecció molt més reduïda. Aquesta catalogació ha de canviar perquè no respon a les necessitats de protecció mediambientals actuals dels municipis afectats, en especial de Palma.

Premis Alzina